Archivo de la etiqueta: poema

IMG_6419

 

la nieve blanca rociaba tu piel canela

abajo el asfalto, arriba el cielo

corríamos refugiando el frío en cada portal de la ciudad fantasma

gritamos libertad cuando el cielo enmudeció

Anuncios

llavors hauré d’invocar al déu fosc

eixe que dóna en espledor abundància infinita

i no premia segons els actes

el que no jutja el grau de la teua llum, de la teua puresa

el que acarona la teua ombra necessària

al de la mirada opaca que no mira més enllà del que pot

perquè no pretén ser Déu